SETMANA DE L’11 AL 15 D’ABRIL
Evangeli: Diumenge de Rams (Mt 21, 2-11)
Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles amb aquest encàrrec:
--Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú us preguntava res, responeu-li: "El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà."
Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.
Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d'altres tallaven branques dels arbres i encatifaven el terra. La gent que anava davant d'ell i els qui seguien darrere cridaven:
-- Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!
Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar, i preguntaven:
--Qui és aquest?
La multitud responia:
--Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.
Siento que mi alma se encuentra perdida
que se junta la noche y el día
Siento que si te veo
terremotos recorren todo mi cuerpo
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
Antes de llegar siquiera a conocerte
mucho antes ya te quería
como algo inalcanzable
así así así así te quería
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tu haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
Quiero un mundo nuevo
mi corazón no lo compra el dinero
quiero palmas que acompañen a mi alma
Haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
tu haces que se vaya mi melancolía
me devuelves de nuevo a la vida
me devuelves de nuevo a la vida
Lectura de la reflexió de la cançó:
De la mort a la vida.
Jesús, ja ets a les portes de Jerusalem. Les multituds, encuriosides pel teu nom, han sortit a rebre’t tot eufòriques a les portes de la muralla. Ja arriba el Messies! Ja ha arribat l’hora! Quina expectació. Tothom es pregunta il·lusionat ara què passarà quan siguis a la capital del món jueu en el temps més important: la Pasqua.
Però tu no ets un líder qualsevol. No et deixes portar per l’entusiasme de la gent ni vius l’escena amb fanfarroneria i falsa modèstia. Per això vas sobre un ruc, el més humil dels animals. Perquè també saps que abans de la Glòria ve el patiment. Perquè coneixes la duresa de cor de la gent que t’aclama falsament, i que d’aquí unes hores t’insultaran i se’n burlaran de tu. Perquè saps que per a que hi hagi Vida, a vegades cal passar per la mort. Fer morir allò que no ens agrada per fer aflorar allò bo de nosaltres. Com tu en vas ser testimoni.
Avui entres a Jerusalem. Tots són crits d’alegria però una gran pena et té desolat el cor. Però per a tu tot té un sentit: instaurar el Regne que el Pare et va encarregar. Malgrat aquests moments dolents tot té sentit.
Jesús, tu fas que se’n vagi la meva melancolia. Em retornes de nou a la Vida. Tu ets Resurrecció.
