Us deixem amb el reportatge sobre el resum de l'any que han fet els serveis informatius de TVC amb tl títol: Punt d'Inflexió. Un molt bon document que sintetitza el que ha significat el 2010 per al món i Catalunya. Què faràs tu per a fer del 2011 un any una mica millor?
Dinar de Nadal gràcies a Sant Egidi
El dia de Nadal 800 persones de tot Barcelona amb problemes econòmics o sense família poden celebrar el Nadal gràcies a la Comunitat de Sant Egidi, que cada any organitza en diverses ciutats dinars per a les persones sense recursos. En els últims anys, com a efecte de la crisi, la comunitat i els voluntaris que s'hi dediquen han hagut de preparar més menús. A tot el món més de 100.000 persones assisteixen a aquest dinar.
clica aquí per veure el reportatge del TN de TV3 sobre la notícia
clica aquí per veure el reportatge del TN de TV3 sobre la notícia
El venedor de ninots
I de regal un bonic conte de Nadal, en format ppt, gràcies de nou al portal d'aballus. Cliqueu l'enllaç següent:
http://www.xtec.es/~aballus/9_PPT_2001_2160/ADVENT/VENEDOR%20DE%20NINOTS%20DF%20MINWAV.ppt
http://www.xtec.es/~aballus/9_PPT_2001_2160/ADVENT/VENEDOR%20DE%20NINOTS%20DF%20MINWAV.ppt
No dormiu
NO DORMIU (Kairoi)
Vull que el meu Nadal
no se m’escapi de les mans.
Viatjar pel meu carrer,
canviar els meus ulls cansats de jutjar.
He buscat felicitat,
allunyant-me sempre del teu costat.
He oblidat els meus germans,
esperant omplir-me d’or les meves mans.
NO DORMIU,
QUE VINDRÀ UN NEN,
QUE VINDRÀ JESÚS,
QUE VINDRÀ DÉU. (2)
Sempre he trobat
en tu un consol de veritat,
i potser no he estat atent
en escoltar qui en mi vol confiar.
He volgut ser perdonat
i a qui m’ha fet mal l’he deixat plorant.
Insensible, sense amor
davant l’odi, la injustícia i el dolor.
Vull tenir-te a tu,
Senyor Jesús, al meu costat,
regalant somriures oberts
als homes marcats per manca d’amor.
Abraçar el nen marginat,
animar l’alcohòlic i el malalt.
Despullar-me del que tinc,
Fent-me pobre entre els més pobres,
seguint-te a Tu.
El conte del naixement del nen Jesús
Dalt de les muntanyes, les ovelles estaven segures al corral. Un gran mur de pedra ple de punxes a sobre les protegia dels animals ferotges. I, a més, els pastors es passaven tota la nit vigilant.Tot era fosc.
Tot era en silenci.
Aleshores, de cop i volta, el cel es va il·luminar amb una llum tan forta que no es podia ni mirar. Aparegué un àngel que, amb veu potent i clara, es dirigí als pastors:
- Bones notícies! Les millors notícies que mai heu sentit! Per a nosaltres i per a tot el món! Avui a Betlem, ha nascut el vostre Rei. El Rei que Déu havia promès! Aneu-hi i comproveu-ho amb els vostres mateixos ulls!
El trobareu dormint dins d’un pessebre!
De sobte el cel s’omplí d’àngels que cantaven: “Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra!”
Aleshores es va tornar a fer fosc; va tornar el silenci.
Els pastors van respirar profundament.
- Hem de fer el que ens ha dit l’àngel. Les ovelles no correran cap perill.
I se n’anaren cap a Betlem ben de pressa.
Allà van trobar el Rei acabat de néixer, tal com l’àngel els havia indicat.
No havia nascut en un palau.
No havia nascut en una casa.
Ni tan sols havia nascut en una fonda.
El van trobar dormint en un pessebre, en el lloc on dormien els animals.
Els pastors van explicar a Maria i a Josep el que havia passat:
- De sobte el cel s’ha il·luminat i un àngel s’ha dirigit a nosaltres!
“Avui, a Betlem”, ens ha dit, “ha nascut el vostre Rei. El Rei promès per
Déu! Aneu-hi i comproveu-ho amb els vostres propis ulls!”.
Maria escoltava. Era una nit per a recordar. Una nit que no oblidaria mai.
Els pastors se’n tornaren pels carrers foscos. Aviat es faria de dia. Havien d’anar a guardar les ovelles.
La gent de Betlem els va sentir passar. Unes veus de pastor fortes i profundes cantaven cançons lloant Déu: eren les primeres nadales!
Evangeli IV Setmana d'Advent
Mateu 1, 18-24.
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
 |
| Eloi Aran |
Ara sí: el gran LIPDUB de La Salle Sant Celoni
No cal dir res més. Amb aquesta alegria, esforç, il·lusió... segur que QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL!
1805 llantions per al Togo
Avui, 17 de desembre, s'ha celebrat l'encesa solidària a La Salle Sant Celoni per recollir fons per al projecte de Proide al Togo. Finalment, 1805 llantions il·luminaven la façana del col·legi. Una gran nit que ha vist néixer l'estrena del nostre Lipdub. Avui hem fet possible que qualsevol nit pugui sortir el sol.
 | ||
| Clica per veure més fotos |
I per a tu, què és la solidaritat?
Mantenir sempre atentes les oïdes
a la veu dels altres
i escoltar el seu clam de socors
és solidaritat.
Mantenir la mirada sempre atenta
i els ulls estesos sobre el mar,
cercant algun nàufrag en perill
és solidaritat.
Sentir com a propi
el patiment del germà
del germà d’aquí i d’allà.
Fer pròpia l’angoixa dels pobres,
és solidaritat.
Arribar a ser la veu dels humils,
descobrir la injustícia i la maldat.
Denunciar l’injust i el pervers,
és solidaritat.
Convertir-se un mateix en missatger de l’acollida,
de l’abraçada sincera i fraterna,
que uns pobles envien a altres pobles,
és solidaritat.
Compartir els perills de la lluita
per viure en justícia i llibertat,
arriscant en amor fins i tot la vida,
és solidaritat.
Lliurar per amor fins i tot la vida
és la prova major de l’amistat.
És viure i morir per Jesucrist.
ÉS SOLIDARITAT.
Leónidas Proaño. Bisbe del Brasil
EL CENTPEUS
“Què complicat!” –va exclamar l’Abat veient caminar un centpeus. “I quina meravella! ho fa tan bé que sembla fàcil!”.
De sobte, li va venir a la memòria una historieta que havia escoltat no sabia on:
“El petit centpeus va sentir que havia de llençar-se a caminar i va preguntar inquiet a la seva mare:
–Per caminar, quins peus haig de moure primer: els senars o els parells? els de la dreta o els de l’esquerra? els de davant o els de darrera? O els del centre? I, com? I, per què?
–Quan vulguis caminar, fill meu –li va respondre la seva mare– deixa ja de vaguejar i ...camina.
El projecte de Proide de Sant Celoni: el Togo
Togo és una petita nació africana ubicada al Golf de Benín, altament dependent de l’agricultura. Té una superfície de prop de 57.000 Km2 (Catalunya en té 32.000 Km2), per acollir una població de 6,5 milions.
Administrativament el país es divideix en cinc regions. A partir de la regió de les Sabanes, el clima del país adopta el règim de les àrees sahelianes, que no és altre que el clima que dóna nom a aquesta regió del nord. Tanmateix, es tracta d’una sabana suau, en contrast amb el centre del país que està format per muntanya, i el sud que té plenament clima tropical, caracteritzat per extensions planes amb llacs i pantans.
L’economia del Togo es basa en un règim de subsistència en el que l’agricultura és l’activitat principal del país.
Radiografia socioeconòmica de Togo (2007)
- IDH (Índex de Desenvolupament Humà): 0,512 (Espanya: 0,949)
- Rànking mundial IDH: 152 de 177 països (Espanya: 13)
- Esperança de vida al néixer: 57,8 anys (Espanya: 80,5 anys)
- Taxa d’alfabetització d’adults majors de 15 anys: 53,2 % (Espanya: 99 %)
- PIB p/c: 1.506 PPA en US$ (Espanya: 27.169 PPA en US$)
- Població sota el llindar de pobresa d’ingressos: 32,3 %
- Taxa de fecunditat: 5,4 fills/dona (Espanya: 1,3 fills/dona)
- Metges per cada 100.000 persones: 4 (Espanya: 330)
- Població desnodrida: 24 % (Espanya: <2,5 %)
- Prevalença del VIH: 3,2 % (Espanya: 0,6 %)
- Taxa de mortalitat infantil, menors de 5 anys: 139/100.000 (Espanya: 5/100.000)
- Taxa de mortalitat materna: 510/100.000 (Espanya: 4/100.000)
- Taxa neta de matriculació a primària: 78 % (Espanya: 99 %)
- Taxa neta de matriculació a secundària: 22 % (Espanya: 98 %)
- Coeficient de Gini (medició de la desigualtat): sense dades (Espanya: 34,7)
- Assistència oficial per al desenvolupament (AOD) p/c: 14,1 US$ (Espanya: 70 US$ com a donant)
- Despesa pública en salut: 1,1 % PIB (Espanya: 5,7% PIB)
- Despesa pública en educació: 2,6 % PIB (Espanya: 4,3% PIB)
- Despesa militar: 1,5 % PIB (Espanya: 1,1% PIB)
- Deute extern: 0,8 % PIB
Les escoles rurals diocesanes de les Sabanes
Si a la ciutat (Dapaong) l’índex d’escolarització a primària pot establir-se en torn al 80%, a l’espai rural no arriba al 60%, amb una notable diferència en contra de les noies.
A la primària es poden distingir tres tipus d’escoles:
- les escoles estatals: amb aules saturades que poden superar els 100 estudiants, poc control dels alumnes i poques hores lectives. Sorprenentment no és estrany trobar situacions on directors i mestres fan treballar als alumnes als seus camps de cultiu.
- les escoles d’iniciativa local (EDIL): gran disparitat en el nombre d’alumnes, instal·lacions deplorables, gran escassetat de materials i mestres poc preparats i mal remunerats.
Els últims 15 anys, el programa de la Diòcesi ha estat dirigit per Germans de La Salle espanyols i especialment catalans. Sobretot en els darrers 5 anys el creixement del programa ha estat notable, passant de 45 a 84 escoles. Tot i així s’està lluny encara d’assolir l’escolarització plena, especialment en les nenes. Un altre avenç va ser la creació del Centre de Formació Permanent per a mestres, on s’hi ha desenvolupat la Formació Inicial per als nous mestres i la Formació de nous Directors. Aquest centre ha estat especialment important perquè, encara que sigui formació no reglada, és l’única en tot el país que forma mestres, ja que la titulació de magisteri encara no és present en aquesta regió del país.
Al marge de les aules, les escoles rurals es caracteritzen per unes instal·lacions fonamentals que permeten la seva normal activitat:
Pous d’aigua: aquelles escoles allunyades de les rieres o dels pous d’aigua necessiten tenir un punt d’aigua dins de les mateixes instal·lacions.
Latrines
Casetes per als mestres: molts mestres arriben de molt lluny per impartir les seves classes.
Dispensaris / farmàcies escolars: cada escola compta amb aquests espais, en tant que la salut ha estat un dels elements que més fortament s’han introduït en aquest país.
Cantines escolars: proporcionen als alumnes almenys un àpat diari. És sovint un incentiu afegit per a les famílies per estalviar una quantitat d’aliment, que dins de les escassetats alimentàries familiars, resulta notable al llarg d’un mes.
El projecte 2011 pel qual es demana la col·laboració de la vostra escola pretén fer front a les despeses de funcionament del conjunt de la xarxa de les escoles rurals del nord del Togo. El seu títol és:
“Millorar les condicions materials d’ensenyament i aprenentatge de les escoles rurals del nord del Togo”
Els seus objectius són:
o Facilitar l’accés als materials pedagògics i manuals escolars dels mestres
o Permetre el seguiment dels mestres a través de les visites regulars dels Consellers Pedagògics
o Incitar a la participació dels pares i mares a través del comité de l’APE en la gestió i el bon funcionament de les escoles
o Rehabilitar les infraestructures educatives més deteriorades
o Augmentar el mobiliari escolar segons la demanda de nous alumnes
o Crear el comité de mares educadores per promoure la escolaritat de la nena
La Llum de la Pau ja recorre Catalunya
Finalment, un any més, la Llum que ve de Betlem ja torna a ser a casa nostra per anunciar-nos l'arribada del Nadal. Avui, en una bonica celebració que girava sobre el creixement d'una olivera a la parròquia de Sant Agustí, els caps de la demarcació de Tarragona que han viatjat a Viena ens han portat la Llum. I a hores d'ara ja és a Sant Celoni, a Manlleu, a Cassà, a Tarragona... (evidentment per motius molt lasal·lians) i a molts altres racons de Catalunya i, de fet, del món sencer. Acolliràs la Llum a casa teva?
Molt aviat tindreu un enllaç amb les fotos de la celebració.
Molt aviat tindreu un enllaç amb les fotos de la celebració.
Un Nadal digital
Per la xarxa corre aquest vídeo (creiem que portuguès) molt original sobre el Nadal a dia d'avui. Què passaria si Sant Josep tingués un perfil al facebook? Aquestes i altres coses aquí:
Demà la Llum de la Pau a BCN. Segueix els escoltes catalans que han anat a Viena a recollir-la.
Demà diumenge 12, a les 18 h, a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, arriba la Llum de la Pau de Betlem. Enguany, la portaran des de Viena (on els escoltes austríacs la porten des de Betlem) un grup d'escoltes de Minyons Escoltes i Guies de la demarcació de Tarragona, amb algun cap conegut nostre (el Jaume, el cap d'agrupament del Ben Enllà de Reus). Aquest grup ha creat un blog des d'on expliquen tot el que estan vivint. Visita'l a
http://llumdelapau2010.wordpress.com/
http://llumdelapau2010.wordpress.com/
Qualsevol nit... pot sortir el sol!
Avui a la Salle Sant Celoni els més de 700 alumnes i la seva comunitat educativa han fet un lipdub. Les cares d'il·lusió i alegria de tots, juntament amb l'organització i la responsabilitat dels mateixos alumnes, són la millor engegada del compte enrere per a la celebració del centenari de l'escola. Molt aviat en podreu veure el resultat final. Avui, a Sant Celoni, ha sigut una mica més Nadal.
 |
| Clica la imatge per veure les fotos del Lipdub |
Si jo canviés...
Si jo canviés...
Autor: Cançoner de Pasqua de Les AvellanesSi jo canviés la meva manera d'actuar davant els altres, els faria més feliços. Si jo desitgés sempre el benestar dels altres, jo seria més feliç. Si jo comprengués plenament els meus errors i defectes, seria humil i comprensiu amb els altres. Si jo canviés el "tenir" més pel "ser" més, quant més feliç seria! Si jo canviés de ser "jo" a ser "nosaltres", començaria la civilització de l'amor. Si jo seguís decididament Jesús i el seu Evangeli, començaria a viure la veritable felicitat. Si jo canviés la meva manera de pensar vers els altres, els comprendria. Si jo acceptés tothom com és, sofriria menys. Si jo critiqués menys i aplaudís més, quants amics quanyaria! Si jo trobés el positiu en tots, amb quina alegria els tractaria!
Espot de la Marató de TV3
Alguns ja heu dit que us havia emocionat... és una bonica història d'esforç i superació, de compromís envers l'altre... una bonica història d'Advent que ens ajuda a descobrir una mica més el camí del Nadal.
Gràcies Càritas!
Notícia publicada el 27/10/2010
Com cada any, la Confederació Càritas Espanyola, que agrupa les 68 Càritas Diocesanes i les 6.000 parroquials, ha presentat en roda de premsa la Memòria conjunta de 2009. Entre les dades presentades, destaquen les mesures per enfortir la resposta davant els efectes socials de la crisi, així com l'increment dels recursos econòmics per ampliar els programes d'atenció, gràcies, en gran part, a un major número de socis i donants.
Resposta a la crisi
► Acollida i Atenció primària. El nombre de persones ateses passa de 633.315 al 2008 a 786.273 al 2009. Aquesta dada és el doble del registrat al 2007 (370.251). Els recursos invertits en aquest capítol van ascendir a 31.058.697,98 euros, un 25% més que al 2008.
► Ocupació i inserció laboral. El 2009 van participar als Programes d'Ocupació de Càritas 90.665 persones, la qual cosa suposa un augment del 21% sobre 2008. Els recursos invertits en aquest apartat van ser 28,1 milions d'euros, un 18% més que l’any anterior.
► Habitatge. Els recursos destinats a aquest apartat pugen un 22% amb relació a 2008 i passen de 3 a 3,65 milions d'euros.
Destinataris
► Les accions desenvolupades per la Confederació Càritas Espanyola van ajudar al 2009 un total de 6.224.931 persones. D'elles, 1.507.736 dins d'Espanya i 4.717.195 en accions de cooperació internacional en tercers països.
Creix el compromís social
► Càritas Espanyola va invertir 230 milions d'euros al 2009, 13 milions més que al 2008.
► Els socis i donants es dupliquen: de 225.641 el 2008 passen a 472.873 el 2009.
► El número de voluntaris creix un 5% i augmenta de 56.998 a 59.686 persones.
► De cada 100 euros invertits per Càritas al 2009, 62,13 procedeixen de donacions privades i 37,87 de subvencions públiques. Per totals, dels 230 milions invertits, la solidaritat privada va sumar 142,9 milions, davant de 87,1 milions de fons públics.
Màxima austeritat
► Encara que es van invertir 13 milions d'euros més que l'any anterior, el 2009 Càritas va aconseguir reduir en 1,29 milions les despeses d'Administració.
► De cada euro invertit per Càritas en programes de lluita contra la pobresa, únicament es destinen 6,7 cèntims al capítol d'Administració i Serveis.
Evangeli III setmana d'Advent (Mateu 11, 2-6 )
"Aneu i anuncieu"
Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: “Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué:
--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
 |
| Eloi Aran |
El dia 12, el disc de La Marató
El proper diumenge 12 amb els principals diaris del país es vendrà el disc de la Marató de TV3 d'enguany, que tractarà sobre les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Un petit gest solidari amb el regal d'una bona selecció de cançons per estar al costat de la gent que pateix aquests problemes.
Des de l'any 1992, la Fundació ha repartit 76.988.526 € entre 535 projectes de recerca, que s'han desenvolupat en institucions científiques, principalment de Catalunya, però també de l'Estat Espanyol i d'àmbit internacional.En total, més de 1.300 investigadors s'han beneficiat directament del suport econòmic per continuar portant a terme els seus estudis.
Us deixem aquí un petit tast per animar-vos a col·laborar amb aquesta iniciativa solidària.
Caram amb sor Lucía!
En temps de crisi, en l'extrem oposat de les grans mesures econòmiques, s'escriuen en lletra petita importants històries com la que els expliquem a continuació. A Manresa, un grup de 90 voluntaris han muntat un gran banc d'aliments que en un sol any ha passat a atendre més de 700 famílies sense recursos. I tot sota l'enèrgica batuta d'una dona que trenca motlles.
Mira el tall de vídeo que va aparèixer ahir al TN vespre (5/12/10) on s'explica aquesta iniciativa de Sor Lucía Caram:
http://www.tv3.cat/videos/3253033
Mira el tall de vídeo que va aparèixer ahir al TN vespre (5/12/10) on s'explica aquesta iniciativa de Sor Lucía Caram:
http://www.tv3.cat/videos/3253033
 |
| Sor Lucía Caram |
Joves voluntaris... amb entusiasme sospitós
La nostra agència recupera avui un gran article publicat al diari Avui per en Carles Capdevila fa tres anys, però molt vigent encara. Són molts els joves que dediquen el seu temps a comprometre's amb els altres, com per exemple els caps i monitors de centenars d'agrupaments escoltes, esplais i grups juvenils que existeixen arreu del país. Segur que en coneixes algun a prop teu... i tu, a què et pots comprometre?
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007
I malgrat que sovint no són notícia, fins i tot a vegades surten al TN! Mira aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/3169591
Entusiasme sospitós
Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.cm
 |
| La Clau 2010 a Premià |
Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007
I malgrat que sovint no són notícia, fins i tot a vegades surten al TN! Mira aquest enllaç:
http://www.tv3.cat/videos/3169591
Relats a Dapaong
Albert Farnós, fotògraf i col.laborador de PROIDE, va filmar al 2007 un brillant reportatge sobre la realitat al Togo. A llarg del reportatge podeu veure el dia a dia d'una familia a Dapaong.
Us deixem el video en dues parts per que en pugueu gaudir
PRIMERA PART
SEGONA PART
A punt d'arribar la Llum de la Pau de Betlem
 |
| clica per visitar el web de la Llum |
El projecte és una iniciativa dels Escoltes i Guies d’Àustria que, amb la col·laboració d’escoltes de diferents països europeus i altres continents, reparteixen la Llum de la Pau encesa cada any per un nen o nena austríac a la cova del Naixement de Jesús a Betlem.
La distribució de la Llum de la Pau a tots els països participants es realitza des de Viena. Allà, unes setmanes abans de Nadal, es reparteix la Llum a totes les delegacions escoltes i guies assistents perquè la facin arribar als seus respectius països amb un missatge de Pau, Amor i Esperança.
Posteriorment, els escoltes i les guies la distribueixen per parròquies, llars, hospitals, residències per a gent gran, presons i altres associacions dels seus respectius pobles i ciutats.
El 12 de desembre arriba a Barcelona. A les 18 h a la parròquia de Sant Agustí (el Raval)
El 12 de desembre arriba a Barcelona. A les 18 h a la parròquia de Sant Agustí (el Raval)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)