El projecte de Proide de Sant Celoni: el Togo

Togo és una petita nació africana ubicada al Golf de Benín, altament dependent de l’agricultura. Té una superfície de prop de 57.000 Km2 (Catalunya en té 32.000 Km2), per acollir una població de 6,5 milions.

Administrativament el país es divideix en cinc regions. A partir de la regió de les Sabanes, el clima del país adopta el règim de les àrees sahelianes, que no és altre que el clima que dóna nom a aquesta regió del nord. Tanmateix, es tracta d’una sabana suau, en contrast amb el centre del país que està format per muntanya, i el sud que té plenament clima tropical, caracteritzat per extensions planes amb llacs i pantans.

L’economia del Togo es basa en un règim de subsistència en el que l’agricultura és l’activitat principal del país.

Radiografia socioeconòmica de Togo (2007)

-  IDH (Índex de Desenvolupament Humà): 0,512 (Espanya: 0,949)

-  Rànking mundial IDH: 152 de 177 països (Espanya: 13)

-  Esperança de vida al néixer: 57,8 anys (Espanya: 80,5 anys)

-  Taxa d’alfabetització d’adults majors de 15 anys: 53,2 % (Espanya: 99 %)

-  PIB p/c: 1.506 PPA en US$ (Espanya: 27.169 PPA en US$)

-  Població sota el llindar de pobresa d’ingressos: 32,3 %

-  Taxa de fecunditat: 5,4 fills/dona (Espanya: 1,3 fills/dona)

-  Metges per cada 100.000 persones: 4 (Espanya: 330)

-  Població desnodrida: 24 % (Espanya: <2,5 %)

-  Prevalença del VIH: 3,2 % (Espanya: 0,6 %)

-  Taxa de mortalitat infantil, menors de 5 anys: 139/100.000 (Espanya: 5/100.000)

-  Taxa de mortalitat materna: 510/100.000 (Espanya: 4/100.000)

-  Taxa neta de matriculació a primària: 78 % (Espanya: 99 %)

-  Taxa neta de matriculació a secundària: 22 % (Espanya: 98 %)

-  Coeficient de Gini (medició de la desigualtat): sense dades (Espanya: 34,7)

-  Assistència oficial per al desenvolupament (AOD) p/c: 14,1 US$ (Espanya: 70 US$ com a donant)

-  Despesa pública en salut: 1,1 % PIB (Espanya: 5,7% PIB)

-  Despesa pública en educació: 2,6 % PIB (Espanya: 4,3% PIB)

-  Despesa militar: 1,5 % PIB (Espanya: 1,1% PIB)

-  Deute extern: 0,8 % PIB

Les escoles rurals diocesanes de les Sabanes

Si a la ciutat (Dapaong) l’índex d’escolarització a primària pot establir-se en torn al 80%, a l’espai rural no arriba al 60%, amb una notable diferència en contra de les noies.

A la primària es poden distingir tres tipus d’escoles:

- les escoles estatals: amb aules saturades que poden superar els 100 estudiants, poc control dels alumnes i poques hores lectives. Sorprenentment no és estrany trobar situacions on directors i mestres fan treballar als alumnes als seus camps de cultiu.

- les escoles d’iniciativa local (EDIL): gran disparitat en el nombre d’alumnes, instal·lacions deplorables,  gran escassetat de materials i mestres poc preparats i mal remunerats.

- les escoles diocesanes: creades a inicis dels anys 60 i dirigides des de fa més de 30 anys per algun Germà de La Salle català o espanyol. L’esforç realitzat per l’Església resulta ingent per fer arribar a tothom la possibilitat d’estudiar. Entre les seves escoles i les escoles afiliades, fa possible més de 80 escoles, amb quasi 20.000 alumnes. Amb l’ajut de les escoles de La Salle Catalunya, de PROIDE i d’altres organismes, s’ha aconseguit que aquestes escoles disposin d’edificis dignes, mobiliari en bones condicions i materials mínims per a tots els alumnes (llibres de lectura, quaderns...). L’ensenyament catòlic forma cada any entre 20 i 22 mestres a l’únic centre de formació de mestres de la regió. Aquests mestres tenen assegurat un salari mínim i una estabilitat professional així com una llar propera a l’escola per evitar demores en desplaçaments llunyans. L’ensenyament catòlic ha aconseguit fer augmentar el nombre de noies escolaritzades, tot conscienciant als pares de la necessitat i el dret que elles tenen a l’educació. L’objectiu era i és sumar esforços amb el Ministeri d’Educació de Togo per aconseguir l’escolarització primària plena a la Regió.

Els últims 15 anys, el programa de la Diòcesi ha estat dirigit per Germans de La Salle espanyols i especialment catalans. Sobretot en els darrers 5 anys el creixement del programa ha estat notable, passant de 45 a 84 escoles. Tot i així s’està lluny encara d’assolir l’escolarització plena, especialment en les nenes. Un altre avenç va ser la creació del Centre de Formació Permanent per a mestres, on s’hi ha desenvolupat la Formació Inicial per als nous mestres i la Formació de nous Directors. Aquest centre ha estat especialment important perquè, encara que sigui formació no reglada, és l’única en tot el país que forma mestres, ja que la titulació de magisteri encara no és present en aquesta regió del país.

Al marge de les aules, les escoles rurals es caracteritzen per unes instal·lacions fonamentals que permeten la seva normal activitat:

Pous d’aigua: aquelles escoles allunyades de les rieres o dels pous d’aigua necessiten tenir un punt d’aigua dins de les mateixes instal·lacions.

Latrines

Casetes per als mestres: molts mestres arriben de molt lluny per impartir les seves classes.

Dispensaris / farmàcies escolars:  cada escola compta amb aquests espais, en tant que la salut ha estat un dels elements que més fortament s’han introduït en aquest país.

Cantines escolars: proporcionen als alumnes almenys un àpat diari. És sovint un incentiu afegit per a les famílies per estalviar una quantitat d’aliment, que dins de les escassetats alimentàries familiars, resulta notable al llarg d’un mes.

El projecte 2011 pel qual es demana la col·laboració de la vostra escola pretén fer front a  les despeses de funcionament del conjunt de la xarxa de les escoles rurals del nord del Togo. El seu títol és:

“Millorar les condicions materials d’ensenyament i aprenentatge de les escoles rurals del nord del Togo”

Els seus objectius són:

o       Facilitar l’accés als materials pedagògics i manuals escolars dels mestres

o       Permetre el seguiment dels mestres a través de les visites regulars dels Consellers Pedagògics

o       Incitar a la participació dels pares i mares a través del comité de l’APE en la gestió i el bon funcionament de les escoles

o       Rehabilitar les infraestructures educatives més deteriorades

o       Augmentar el mobiliari escolar segons la demanda de nous alumnes

o       Crear el comité de mares educadores per promoure la escolaritat de la nena