Dalt de les muntanyes, les ovelles estaven segures al corral. Un gran mur de pedra ple de punxes a sobre les protegia dels animals ferotges. I, a més, els pastors es passaven tota la nit vigilant.Tot era fosc.
Tot era en silenci.
Aleshores, de cop i volta, el cel es va il·luminar amb una llum tan forta que no es podia ni mirar. Aparegué un àngel que, amb veu potent i clara, es dirigí als pastors:
- Bones notícies! Les millors notícies que mai heu sentit! Per a nosaltres i per a tot el món! Avui a Betlem, ha nascut el vostre Rei. El Rei que Déu havia promès! Aneu-hi i comproveu-ho amb els vostres mateixos ulls!
El trobareu dormint dins d’un pessebre!
De sobte el cel s’omplí d’àngels que cantaven: “Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra!”
Aleshores es va tornar a fer fosc; va tornar el silenci.
Els pastors van respirar profundament.
- Hem de fer el que ens ha dit l’àngel. Les ovelles no correran cap perill.
I se n’anaren cap a Betlem ben de pressa.
Allà van trobar el Rei acabat de néixer, tal com l’àngel els havia indicat.
No havia nascut en un palau.
No havia nascut en una casa.
Ni tan sols havia nascut en una fonda.
El van trobar dormint en un pessebre, en el lloc on dormien els animals.
Els pastors van explicar a Maria i a Josep el que havia passat:
- De sobte el cel s’ha il·luminat i un àngel s’ha dirigit a nosaltres!
“Avui, a Betlem”, ens ha dit, “ha nascut el vostre Rei. El Rei promès per
Déu! Aneu-hi i comproveu-ho amb els vostres propis ulls!”.
Maria escoltava. Era una nit per a recordar. Una nit que no oblidaria mai.
Els pastors se’n tornaren pels carrers foscos. Aviat es faria de dia. Havien d’anar a guardar les ovelles.
La gent de Betlem els va sentir passar. Unes veus de pastor fortes i profundes cantaven cançons lloant Déu: eren les primeres nadales!
No hay comentarios:
Publicar un comentario