I tu, et sents viu?

SETMANA DEL 4 AL 8 D’ABRIL

Evangeli: La resurrecció de Llàtzer (Jn , 1-45)

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

--Senyor, aquell que estimes està malalt.

Jesús, en sentir-ho, digué:

--Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.

Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:

--Tornem a Judea.

Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:

--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

Jesús li diu:

--El teu germà ressuscitarà.

Marta li respon:

--Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

Li diu Jesús:

--Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?

Ella li respon:

--Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

Jesús alçà els ulls i digué:

--Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.

Havent dit això, cridà amb tota la força:

--Llàtzer, surt a fora!

I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:

--Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Cançó: Sense tu (Teràpia de Xoc)

És de nit

és tot fosc

estic sol

i no hi ha ningú

És de nit

un record

dins del cor

ella hi és a dins

Els seus ulls

són brillants

un somriure extravagant

Ja no hi és

le perduda

va marxar

lluny del meu abast 

i sempre estarà al meu cor...

Sense tu jo no puc

sense tu, si no hi ets

sense tu, jo no sóc ningú

És de nit

és tot fosc

no estic sol, no ho estic

tu estas amb mi

Els seus ulls

són brillants

un somriure extravagant

Ja no hi és

l'he perduda

va marxar

lluny del meu abast

i sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí

si no estàs amb mi

jo no et puc mirar

jo no et puc sentir

si no estàs aquí

si no estàs amb mi

jo no et puc tocar

jo no et puc besar

i sempre estaràs al meu cor... 

Lectura de la reflexió de la cançó:

El dolor de l’absència. La vida té moments de dolor. Moments de mort. Precisament, per a que podem parlar de vida, també hem d’acceptar la mort. I Jesús viu també aquest dolor i aquesta absència amb la pèrdua d’un molt bon amic. I si llegim aquesta cançó en llavis de Jesús davant la pèrdua?

Però a la vida, com diu la vinyeta, hi ha molts morts vivents. No parlem de zombies. Parlem d’aquells que, en comptes d’omplir els anys de vida, omplen la vida d’anys. Aquells que no tenen cap objectiu, cap il·lusió, cap projecte que els ompli i els hi doni sentit. Aquests són els morts del nostre temps. Aquells que no viuen la vida com un do sinó com un rellotge de sorra que va passant i que es consumeix.

Jesús ve a omplir-nos aquesta vida. A acabar amb la mort espiritual i ser testimoni de l’esperança i del compromís de l’amor de Déu. I si llegim aquesta cançó en llavis d’alguns dels “morts” de la nostra societat envers Déu?

És de nit. És tot fosc. Estic sol i no hi ha ningú... o potser sí?