Obre'm els ulls!

SETMANA DEL 28 DE MARÇ A L’1 D’ABRIL:

Evangeli: El cec de naixement (Jn 9, 1-41)

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement (...)

Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:

--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».

Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.

Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:

--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?

Uns deien:

--Sí que és ell.

Altres contestaven:

--No és pas ell: és un que s'hi assembla.

Ell digué:

--Sóc jo mateix.

 (...)

Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:

--Creus en el Fill de l'home?

Ell li va respondre:

--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?

Li diu Jesús:

--Ja l'has vist: és el qui et parla.

Ell va afirmar:

--Hi crec, Senyor.

I el va adorar.

(...)

Cançó: Quan et sentis de marbre (Gossos)

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
Quan et cansis de córrer
per carrers sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.

Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar,
i vegis la teva historia
com cau en un forat,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Si el cap et dóna voltes
dins d'aquesta buidor
i no saps el què tens,
però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te
però tot passa de llarg,
i és que no a tots ens tracten igual.
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si vols una carta explicant com t'ha anat,com t'ha anat.

Lectura de la reflexió de la cançó:

... esperança en temps de crisi.

Els autors de la cançó diuen que...Oriol Farré: El Roger i jo teníem un grup que es deia Vés de Préssec. Quan el grup estava en declivi, va ser l'última cançó que vam compondre. No la vam arribar a fer mai amb tota la banda; la tocàvem amb una guitarra acústica i tot el grup cantant. Al cap de molt temps, el dia que havien de venir els Lax'n'Busto a gravar el segon disc de Gossos, un parell d'hores abans que arribessin no sabíem què fer, i el Roger i jo vam proposar tocar aquella cançó dels Vés de Préssec.

Tots, alguna vegada, hem anat una mica cecs per la vida. Fins que algú o alguna situació ens va ajudar a obrir els ulls. I de mals moments segur que també n’hem passat uns quants. Però sempre ens queda l’esperança. Ja ho diuen, que després de la nit torna el dia. Eixuga les desgràcies, no ho deixis fins demà. Torna a començar, aixeca’t i obre els ulls amb esperança. No deixis que els problemes t’enceguin.

Jesús passa per la nostra vida amb les mans obertes perquè ens hi acostem. I per obrir-nos els ulls quan sigui necessari. Però l’esforç per canviar les coses, allò que no ens agrada, l’hem de fer nosaltres. Fugim de l’apatia, de l’ofuscament, deixem d’estar aclaparats pels problemes. Fuig d’aquí, fes-ho per mi. No pots viure en l’ahir.

I quan tot s’hagi arreglat, quan hagis pogut obrir els ulls i aixecar-te, envia’m una postal, una carta, o un e-mail si cal. I explica’m com t’ha anat, com t’ha anat. ;)